MANIFEST LLUITA EDUCATIVA

Els signants, treballadors de l'ensenyament, davant la vaga convocada el 28 d'abril, volem manifestar:

1 . El nostre suport total a la vaga. Només una lluita massiva, seriosa i contundent pot parar la política de privatització del PP i de Font de Mora.

2 . En el primer trimestre del curs es van desenvolupar unes intenses mobilitzacions de tota la comunitat educativa. Manifestacions, tancaments, assemblees massives, tot tipus d'iniciatives, van reflectir les ganes de lluita i de canviar la situació de deteriorament constant de l'educació pública. La històrica manifestació de cent mil persones, el 29 de novembre, va expressar el profund malestar, no només en el terreny educatiu. Mentre malbaraten diners en espectacles tipus America’s Cup, no hi ha suficients recursos per a educació, sanitat o serveis socials.

3 . La direcció dels sindicats docents convocants i de la *FAPA (de la Plataforma en general) va tenir una actitud de recel i desconfiança cap al moviment, que contínuament li ha desbordat. Com a resultat d'açò, en vespres de la que haguera estat una vaga pràcticament unànime dels centres públics, el 17 de desembre, van desconvocar sense que haguera cap tipus de concessió per part de la Conselleria, creant una enorme frustració en el moviment. Només el Sindicat d'Estudiants va mantenir la convocatòria, criticant aquesta greu errada.

4 . El resultat va ser una negociació que havia fracassat ja al moment d'iniciar-se, al no comptar amb l'arma d'una mobilització massiva, com sí ocorria anteriorment. Font de Mora, que podria fins i tot haver hagut de dimitir, va guanyar temps amb reunions inútils, i ara està en una posició de força molt major que al desembre.

5 . Ara es rectifica en part convocant aquesta vaga. Però continuem amb la impressió que no es posen les mesures perquè el moviment s'expresse amb tota la seua força, es desconfia de la participació de professors, mares i pares i estudiants, i per tant: es convoquen assemblees comarcals i no provincials, es convoca la manifestació per a la vesprada del 28 (sense donar una forma d’expressió a la lluita el mateix matí de la vaga), no es fa cap esforç per sumar als estudiants (fent assemblees conjuntes en cada centre, per exemple), no s'inclou la dimissió de Font de Mora, etc.

6. Davant aquesta situació, insistim en la necessitat de mobilitzar-nos el 28 i de continuar la lluita. Les massives vagues docents de Catalunya, Madrid, Astúrias, demostra que no estem sols, és la mateixa lluita a tot l’Estat. Una vaga de tot l’ensenyament públic a tot l’Estat seria un pas endavant enorme.

7. Fem una crida a afiliar-se als sindicats progressistes i a defensar en ells un altre tipus de sindicalisme, un sindicalisme combatiu, assembleari, que es base en el moviment i que no perda la perspectiva de la transformació radical de la societat.