NUEVO BLOG

NUEVO BLOG
EL HERMANO PEQUEÑO DE RECUPERANDO IDEAS.

martes, 27 de marzo de 2012

NO FEU VAGA? CARTA D’UNA MARE AL CLAUSTRE

BETXÍ, 26 DE MARÇ DE 2012
Hola a tots:
M’adrece a vosaltres per  tal de fer unes reflexions en concret a les mestres dels meus fills i en general a tot el món educatiu.
Quan em va aplegar a casa una fulla explicativa amb les mesures que els mestres de Betxí anaven a prendre per les retallades, em va semblar molt coherent i molt encertat per tal de pressionar a tots els sectors i es prenguera consciència que l’educació pública es cosa de tots.
En este cas em vaig alegrar al vore que tot el món educatiu, per primera volta, estava unit i havien decidit fer iniciatives conjuntes. Per primera vegada els mestres dels nostres fills es menejaven en massa. Però per lo vist, ha durat poc.
Està clar que alguns demanen la solidaritat dels pares tan sols quan els afecta a ells.
Tota la família vam anar a les manis de València, Castelló,… perquè ens ho creem, perquè volem una escola pública, perquè sé que els mestres dels nostres fills no són uns malfaeners.
Ara ens toca a nosaltres, als treballadors de les empreses privades. Les retallades igualment m’indignen, i ho manifeste i em cabrege. El que ja em costa un poc més de digerir es que eixos mestres que tan volien la solidaritat de tots els pares, on estan ara? O és que quan tornen a retallar-los mes drets ens tornaran a convocar? O és que creuen que la reforma laboral no afecta als seus fills, al seu home o dona, al seu germà, amic o veí?
Tots eixos mestres que han demanat la solidaritat dels pares i l’han tinguda, si no mostren recolzament a la vaga, amb quina cara tornaran a demanar solidaritat quan ells no l’han tinguda?
També tinc que recordar-vos que els que treballem al sector privat fent la vaga, arrisquem molt més que vosaltres.
No és que una vaga d’un dia ho solucione tot, jo personalment aniria més enllà, però resulta que s’ha decidit així i donaré suport a això.
Si no hi ha unió no tenim res a fer. Teniu en compte que vos jugueu el prestigi i la credibilitat del vostre sector, el sector públic. Vos anime a que us sumeu pel be de tots.
Moltes gràcies per dedicar-me una estoneta.
Ana Martínez i Franch
(mare de dos xiquets de 6 i 8 anys)

No hay comentarios:

Publicar un comentario