NUEVO BLOG

NUEVO BLOG
EL HERMANO PEQUEÑO DE RECUPERANDO IDEAS.

domingo, 5 de septiembre de 2010

AJUNTAMENTS QUEBRATS Vicent Gisbert


Els ajuntaments, en general, estan en una greu situació financera, agreujada ací al País Valencià doncs, massa posaren tots els ous en la mateixa cistella —el sector immobiliari— i aquesta es trencà estrepitosament a l'any 2009 encara que, des de l'any 2007, les dades venien avisant-ho.Aquesta situació té l'oritge en una gestió municipal que, com diguem els valencians, alguns ajuntaments, amb actuacions més pròpies d'especuladors inconscients que de gestors públics responsables, estiraren el braç més que la mànega i, per tant, res d'estrany.

La liquidació dels pressuposts de l'any 2010, i alguns any més, molts ho faran amb dèficit!.En principi, el dèficit, per se, no és negatiu, estem en crisi i les administracions públiques deurien tirar del carro. No obstant, i pel que respecta als ajuntaments, sí que adquireix especial gravetat donat les seues, en general, estructures pressupostaries. Tenen poca capacitat per obtindre nous ingressos i uns gastos amb poca elasticitat a la baixa.

A més, els actuals gestors polítics no acaben d' entendre al crisi actual i segueixen comportant-se i argumentant com si, una vegada escampada la tempesta, tot tornarà a ser igual. En primer lloc, pel que respecta a l'existència de dèficits, cap preguntar-se si els pressupost inicialment s'aproven equilibrats perquè apareixen aquestos?. Evidentment, perquè la legislació és poc restrictiva en quan la modificació a l'alça dels gastos, inclòs, permet finançar-los amb ingressos ficticis com el romanent de tresoreria.

Per tant, aquesta és una qüestió que caldria afrontar. Modificacions de gastos sols si es financen amb més ingressos reals dels inicialment pressupostats. En tot cas, l'anterior és una qüestió puntual que deuria anar dins d'un paquet més gran de revisió i modificació de l'actual legislació pressupostaria. Per exemple i, en aquest sentit, m'atreveix a llançar una idea que, possiblement, parega descabellada —indubtablement, necessita d'un desenrotllament amb precisió— i és, perquè no es reforma el principi d'anualitat pressupostaria? Els pressuposts anuals, pel seu procés d'elaboració, aprovació i execució no s'adapten, entre altres circumstancies, per exemple, al tempus polític. Llavors, tal vegada, serien més operatius i eficaços si anaren més enllà de l'any incloent tot un mandat o legislatura.

Per últim, queda la qüestió de més calat doncs, per solucionar-ho, és necessària la modificació de la CE. Em refereix que mentres les competències de l'Administració Central i Comunitats Autònomes, amb totes les dificultats d'interpretació, estan contemplades en la Constitució Espanyola, els Ajuntament, a pesar que aquesta els reconeix l'autonomia municipal així com la necessària capacitat financera per portar-la a cap, malgrat, no estableix les seues competències, sent l'Administració Central i les Comunitats Autònomes els encarregats d'omplir aquest buit constitucional. Evidentment, aquesta circumstancia implica que el sector públic local viu a expenses, en tots els sentits, de les altres dues administracions que, generalment, es «mengen la molla i deixen l'os».

Mentres aquest forat negre no siga corregit, el sector públic local seguirà sent el germà pobre del secor públic i, difícilment, resoldrà els seus problemes.

No hay comentarios:

Publicar un comentario